dilluns, 30 d’abril del 2012

Els triangles constructius : DIY

Els triangles constructius, tal i com explica Celine al seu bloc "Montessorihoy",  són una gran eina per a familiaritzar-se amb el món de la geometria i, per tant, de les matemàtiques.

 Doncs vinga, manos a la obra, és un material fàcil de fer a casa : fullola , pintures .... el papa talla amb la caladora, la mama ho poleix i ella i el David els pinten. Aquí podeu trobar les plantilles per a fer-los, si voleu. Jo les vaig imprimir , retallar com a patrons i les vaig passar a la fullola. En el seu web : http://www.jmjpublishing.com i si us interessa el mètode montessori, hi trobareu força recursos i plantilles per imprimir i de franc.




Es tracta d'anar provant , tot tenint en compte les línies negres i ajuntant-les unes amb les altres , si surt o no el triangle . I... oh ! resulta que unint les peces del mateix color per les línies negres, 2 de color blau, 3 de color groc, 4 de color vermell ,  tots fan un triangle igual que el de color gris !! Guau !!





El mateix podem fer amb feltre tot fent cercles, proposta que vaig agafar de "Aprendiendo matemáticas " i tocar, sentir, veure, què són les fraccions ....
M'agrada molt la filosofia de hi ha al darrera del mètode Montessori ! Afavoreixen també la concentració, la psicomotricitat fina ... El cervell s'acostuma a treballar de manera holística, integrant els estímuls sensorials que rep amb els conceptes i símbols que rep a nivell cognitiu .



Això sí, val a dir que tant els triangles com els cercles han inspirat i donat peu a d'altres jocs... hem construït avions ( que volar, volar... no massa ) , planetes , muntanyes....  Visca la imaginació !!


diumenge, 29 d’abril del 2012

Trobada de campaners, Os de Balaguer

Ens agraden les festes que volen promocionar les tradicions populars i culturals, pensem que és una gran manera de crear ponts entre generacions i cultures, de mantenir costums que tan importants havien estat per als nostres avantpassats propers o llunyans, d'admirar el que feien, d'aprendre, de valorar-ho ...

Avui el papa i el David han anat a la 25 Trobada de Campaners d'Os de Balaguer. Entre d'altres coses la trobada vol Promoure, fomentar, divulgar, donar prestigi, protegir, defensar i recuperar les antigues i arrelades tradicions culturals i religioses de les campanes, campanars, campaners, carillons i carillonistes. Particularment aquells usos, costums, i tocs que per la seva idiosincràsia donen una identitat plena i diferenciadora.

És a dir, volen recordar com es tocaven les campanes abans, què volien dir els tocs que es feien, com es comunicaven entre campanars .... És molt, molt interessant. I lo millor  de tot és que encara hi participen els campaners que , de joves, s'hi dedicaven a això en els seus pobles.

Al David li encanten les campanes, cada cop que passem davant un campanar sigui en cotxe, sigui caminant és el primer que veu, llavors les comptem, les mirem de totes bandes .... A més a més el padrí és l'encarregat de tocar les campanes tot anunciant la missa del diumenge, així que un dia vam poder pujar fins en campanar i veure-les de ben aprop


Avui doncs, hem vist les d'Os de Balaguer tot aprenent com les tocaven en els seus temps:



I després com no, un bon xocolate !!!


Mama, enciam no, s'ho mengen el caragols , no el David

Com ja us havia dit,  el David està passant per una època antiverdures total ( i antifruita, per cert).
A més a més, des de que a l'escola bressol han fet un projecte sobre els caragols , incloent la seva dieta, ell ja ha trobat la justificació perfecta : l'enciam i tot el que es de color verd, s'ho mengen els caragols, el David no, que ja té consciència de que ell  és un nen, no un caragol, és clar. No sigui cas que li surtin banyes i  closca .

-Sí, David, els caragols, i el conills... i molts altres animals mengen enciam i verduretes, però els nens i nenes, els papes i les mames, també en mengen.
-No, mama, no. Enciam els caragols.

Au, toca't els pilingos ...i ara què fem? perquè és clar,  ho diu molt bé, tot raonat, no s'enfada, simplement separa toooooooooooots els petitíssims trossets d'enciam del plat per a reserva-ho , suposo, per a algun caragol afamat. I nosaltres no el volem obligar, no creiem que sigui la manera .

Si només fos l'enciam , cap problema. Però tot el que és de color verd, és automàticament rebutjat:
No, la planta, no
- David, no és una planta, són mongetes tendres ( o espinacs, o pessols, o ...)  aquestes t'agraden ( sí, en sus tiempos...) . Què no les vols tastar ?

I ja portem mesos així. Com que no volem forçar res, però tampoc que deixi de menjar verdures, i jo no m'acabava de sentir còmoda del tot  donant-li de manera encoberta,  li vam comentar a la pediatra, que és la mar de " maja" . Ens va dir que forçar mai ( guai, ho estem fent bé) i que endavant amb lo de donar-li encobert si s'ho menjava de bon grat ( i tant que ho fa !).

I així ho fem .... Fem les verduretes de manera més o menys creativa, per a que no sigui tan evident, però li diem amb sinceritat el que és, si ho pregunta,  i de moment funciona la mar de bé. Amb la qual cosa deduïm que no és que hagin deixat d'agradar-li .

Doncs bé. Avui ho hem intentat amb l'enciam.
He fet rotllets de pa de motlle farcits de pollastre a l'ast ( el que ens va quedar d'ahir ), enciam i maionesa. Ho he decorat amb olives ( les grans amigues dels peques).


S'ho menjarà ?... sí, no, sí , no ...............



Síiiiiiiiiiiiiiiiiiiii. Tooooooooooooot. No ha quedat ni un bocinet.

I no només això. He tornat a fer-ne uns quants per sopar i és el primer que ha volgut.
Llavors li ha explicat al papa que ha menjat enciam per dinar  i que li ha agradat . I que ara també ho feia.


No ha dit ni piu dels caragols. ;-)

dissabte, 28 d’abril del 2012

Pizzes a quatre mans

Per sopar: pizzes de carabassó i de tonyina.
No calen més paraules, no ?


Davant la crisi, transformem el món I

El món està passant per una greu crisi pronosticada fa dècades.

Un sistema que es sosté en la injustícia, la desigualtat, la manipulació, la desestructuració social, s'havia d' ensorrar  un moment o un altre. Només per uns quants, és clar.
Però encara mantenim el sistema que tan mal ens fa... aquest lluita per no desaparèixer i ho continuarà aconseguint , a menys que preguem consciència de la seva estructura i de les seves armes, de les seves estratègies  que ens fan creure que en el consumisme  hi rau la nostra felicitat, amb tot el que comporta: individualisme, competitivitat, tristesa, superficialitat ... No estem fets per això, no creieu ?

Estic convençuda, com molts de vosaltres, com molta de la gent que m'envolta, que l 'essència humana més profunda no s'omple a base de consumir, siguin objectes, siguin sensacions, o experiències per les que s'ha de pagar un preu en metàl·lic. Per això no acaben mai de ser feliços,  i sempre anem cercant , inconscientement, que ens diguin que hem de consumir per a ser-ho. I les grans corporacions, que en treuen el benefici econòmic , s'encarreguen de fer-ho, no sense abans haver aconseguit crear en la societat de consum  una escala de necessitats fictícia, en la que ens creiem lliures per triar.  .

No hem de deixar que ens enganyin. Si ens preguntem a què no renunciaríem mai de la vida, estic segura que cap de vosaltres contestarà coses materials: sempre hi haurà relacions personals : els fills, la parella, els pares, els amics, o bé les pròpies conviccions, sentiments, sensacions  ...

Fa molts anys que penso això, però ara, sent mare, m'agradaria poder trobar les eines, la manera, les opcions, per a poder oferir-li al David l'oportunitat de ser una personeta crítica, amb valors ben fonamentats, que pugui decidir el que vol i el que no el més lliurement possible, que sigui feliç , des del fons, en les seves conviccions, siguin les que siguin.


Tenim la sort de que hi ha moltes, moltes persones que són testimonis que " Un altre món és possible". Que porten anys lluitant per la conscienciació de la greu manipulació que existeix, denunciant les perversitats de l'ordre econòmic mundial , les aberracions comeses per les grans corporacions i el patiment infrahumà de tants milers de persones .

Segur que tots en coneixeu... m'agradaria presentar-vos a aquells que tinc presents en la meva vida de manera especial, que en són uns quants.

Voldria començar amb un petit conte del gran Eduardo Galeano , es titula "El mundo" de "El libro de los abrazos" que en el seu moment em va emocionar profundament.

Un hombre del pueblo Neguá, en la costa de Colombia, pudo subir al alto cielo.
A la vuelta, contó. Dijo que había contemplado, desde allá arriba, la vida humana. Y dijo que somos un mar de fueguitos.
El mundo es eso- reveló-. Un montón de gente, un mar de fueguitos.
Cada persona brilla con luz propia entre todas las demás. No hay dos fuegos iguales. Hay fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores. Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento, y gente de fuego loco, que llena el aire de chispas.
Algunos fuegos, fuegos bobos, no alumbran ni queman; pero otros arden la vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear, y quien se acercan, se enciende.

Aquí podeu sentir el conte, recitat per l'autor, que sempre és un plaer.

Com volem cremar nosaltres ? quina mena de foc ens agradaria ser ?

I com no,  imprescindible per començar i continuar caminant: Utopia

Ella está en el horizonte .
Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos.
Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá.
Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré.
¿Para qué sirve la utopía?
Para eso sirve: para caminar.

Galeano, Las palabras andantes, Siglo veintiuno, 1993

Aquí podeu trobar, en castellà, l'entrevista que li va fer Jaume Barberà a " Singulars", on entre d'altres coses , parla del 15M. Genial.

Us convido, si voleu,  a deixar un comentari amb els vostres referents, per a poder gaudir-los entre tots i totes, què us sembla ?

És de matinada. Cal anar a dormir. Però no ens podran mai desvetllar del somni d 'aconseguir transformar el món, d'aportar el nostre petit gra de sorra per a fer-ho . Demà continuem, sí?

Bona nit.

divendres, 27 d’abril del 2012

Netejapipes, números i lletres

No ho tenia previst, però com que ja havia pensat en aquesta activitat, ha estat fàcil d 'engrescar el David, de fet, abans que jo li digués res  ha estat ell el que ha proposat com fer-ho !

Hem agafat els netejapipes, només de tenir-ho a les mans el David ha dit
" mama, dibuixa un 1 ". Dit i fet.
Ell m'anava dient els números que volia que " dibuixés" tot donant-me el color . Ho ha volgut intentar ell, i de fet ha anat fent formes, sense ser cap símbol de res establert, tot content.
No ha repetit cap número i fins i tot, quan li he preguntat quins faltaven ( 8, 4 i 5) n'ha dit dos (el 5 ja se li ha escapat... .)  Molt bé !!

També m'ha demanat lletres, la "e, la i" ... Jo li donava fet i ell els ha classificat segons fos un número o una lletra sense que jo li digués de fer-ho. Fins i tot, ha descobert lletres en els netejapipes del terra: la j, la c... i les ha separat per posar-les al costat de les vocals.




Ostras !! com avancen els nostres fills, oi ?

El que més m'agrada però, és que en gaudeixi d'activitats d'aquests tipus, relacionades amb coses tan quotidianes com els números i les lletres ...

"Quasi risotto" amb gírgoles

Textures, olors, sabors, colors, volums  ...
 la cuina és veritablement una redescoberta dels nostres sentits ....

Avui, per dinar, he fet " quasi- risotto ". Perquè quasi ? doncs perquè l'he fet a la meva manera, no he seguit la recepta bàsica que podeu trobar, per exemple aquí, de la web http://www.directoalpaladar.com/,  que a mi personalment m'agrada molt, ja que està  tot molt ben explicat i, a sobre amb bon humor.

Així doncs, el quasi risotto de casa nostra no porta ni mantega ni parmesà, que no en tenia i he pensat que no era imprescindible.
Què és el que sí que porta ? ceba, alls, arrós ;-) , gírgoles i brou fet a casa. ( tot bo i sa)
He fet la ceba a la paella amb no massa oli  (que no estigui daurada ). Un cop feta he posat alls sencers, sense pelar ( després ja els hi trec la pell i els trinxo), i les gírgoles. Un parell de voltes i un parell de minuts.

Una mica després afegeixo l'arrós ,  ho remeno tot i li poso el brou molt calent ( en tinc al congelador en pots de vidre de quan en faig) .
Per a fer el risotto es va fent afegint el brou en diferents tongades, un cop l'ha absorbit l'arrós. És a dir, que cal posar-lo en 3 ó 4 vegades mentre es va remenant. D'aquesta manera queda una textura més melosa , diferent.
Com que havia de fer la ceba, n'he fet més de la que calia i he aprofitat per fer sofregit de tomàquet, al que li he posat a més a més: all, albergínia, porro,tomàquets i pebrot verd i vermell. Ah ! i com no: timó i orenga. Com ens agraden les herbetes aromàtiques ...... No el faig massa estona, m'agrada el gust del tomàquet més aviat cru ( odio aquell fregit .... ). I el que queda... a la nevera !que ben aviat el tornem a fer anar...

En quant a quantitats ... buf ! sempre vaig, com deia la meva mare, a " ojo de buen cubero", crec que , tret de calcular més o menys  la quantitat d'arrós ( 1 tassa x comensal), tot lo demés ha d'anar al gust de cada persona, no?

Pos eso .... un cop servit al plat el risotto, li he posat per sobre una bona cullerada del sofregit una mica triturat i tatxán !! un altre plat saludable i la mar de bo !!

Bon profit.....

dijous, 26 d’abril del 2012

Boletes d'espinacs, camembert i nous, nyam !

Fa unes setmanes vam anar a colllir espinacs tota la família, papa, mama , padrí i David. Amb tantes mans vam fer bona feina, com podeu comprovar.

Un cop a casa, les vam netejar , posar a la vaporera, i en vam fer porcions per a congelar i anar-les menjant. Doncs bé, avui ha tocat recepta d'espinacs !!

La veritat és que he posat el que m'ha semblat que podia quedar bé : espinacs, nous, panses en remull ( escorregudes !), farina d'ametlla ( la tenia dels panellets, sort que estava bona encara... ) per a que li doni consistència. Ho he passat tot per la paella amb una mica d'oli d'oliva, després ho he tritutat i li he afegit crema de camembert ( d'aquestes terrines que venen als supermercats, de marca barateta).

Un cop fred, he fet boletes i les he dividit en tres grups: un l'he rebossat en ametlla , l'altre en sèsam i l'altre en farina de sèsam.

Ho he pintat amb ou batut i ho he posat una mica al forn.

La salseta que ho ha acompanyat és de formatge. Avui no l'he feta jo, l'he comprat al Bon Àrea, de marca blanca que surt molt bé de preu.


Un altra manera de menjar espinacs .... i amb força èxit, que bé !!

Pintem la mampara amb escuma i colors !

De nou inspirant-me en idees d'altres blocs i webs, li he proposat al David aquesta activitat.
Val a dir que tot el que sigui susceptible de que l'embruti mereix un respecte i , per tant, s'hi atansa poc a poc, i va provant " no sigui cas" o si no ho veu clar renuncia abans de començar. És un nen amb les idees força clares, sí senyor.

Per tant hem començat amb colors suaus i molt líquids, que no embrutin gaire, i amb " fux-fux", que els  dic jo , que ,encara els dilueixen més. No cal tocar res i podem només mirar, la gravetat i lescuma ja s'encarreguen de barrejar els colors .

Escuma d'afaitar, escuma de gel de bany i aigua de colors . Una mampara, protecció al terra per no relliscar i a provar !!

L'aigua de colors és pot fer de diferents maneres per exemple amb colorants alimenticis.

Després hem continuat l'experiència a la banyera.


I mireu quines obres d'art , entre d'altres, es poden fer amb escuma d'afaitar i temperes:




això ho haurem de provar, no ?

Circuit d'aigua

Novament inspirats per "paramipequeconamor", el bloc de la Inma i l'Acher, hem fet un joc divertit, reciclant i del que en podem aprendre molt també: un circuit d'aigua !

Què necessitem ?: un palet, un trepant, claus sense punta i femelles, pots,  ampolles buides i ... ja està

Les ampolles es poden moure per tal de poder variar el recorregut de l'aigua

Encara estem en proves i l'hem d'anar perfeccionant, però el temps no ens  ha acompanyat gaire fins ara.

Aquí podeu trobar més inspiració ( ja veureu com gaudireu d'aquests enllaços, quin munt d'idees senzilles, barates, reciclades, originals, creatives i sobretot, molt divertides i pedagògiques !! ).

http://teachertomsblog.blogspot.com.es/2010/05/our-own-water-wall.html

http://theplayfiles.blogspot.com.au/search/label/water#!/

http://www.playingbythebook.net/2010/08/05/waterfall-water-wall

http://www.sunhatsandwellieboots.com/2011/04/water-play-construction-area.html

http://progressiveearlychildhoodeducation.blogspot.com.es/2011/02/planning-new-water-wall-for-water-play.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed:+LetTheChildrenPlay+(let+the+children+play)

Escombrem després de fer "neu"...

L'altre dia els meus homes es van dedicar a retallar paperets superpetits per fer com si fos neu , tot deixant-la caure a terra des de dalt .... S'ho van passar d'allò més bé.
Al David li agrada retallar, suposo que com a tota la canalla, això sí, al seu aire.

Després , evidentment, toca escombrar els centanars, milers, de minipaperets que han quedat per terra ......... Guau ! en un tres i no res, feina feta !! Quin bon equip, tots dos , oi ?

 L'escombra del David, que la té penjada a la seva alçada per agafar-la quan vulgui,  és d'aquelles regulables, que està posada a la posició mínima, així queda a la seva mida i la pot manipular més fàcilement.

A banda de ser un exercici perfecte de responsabilitat, entra dins del que el mètode Montessori anomena " vida pràctica", que és la implicació dels nens i nenes en les feines més qüotidianes i que serveix, com no, per aprendre moltes altres coses: psicomotricitat fina, punteria, concentració ...

Fem mini pizzes

Mini pizzes en forma de triangle , cercle, quadrat, petit, mitjà, gran ... quants conceptes podem treballar, tot gaudint cuinant, del procés creatiu,  veient com es transfomen els aliments i sobretot... menjant-los !! mmmmmm

No sóc ni de tenir joies, ni de comprar-me  roba , ni d'anar a la pelu, ni de canviar de mòbil, ni de posar-me potingues, ni de... ni de....
Però m'agrada molt la cuina i tenir cosetes que no costin massa diners per a poder ser creativa, donar forma i volum al que cuino, ser original... . Fa un temps vaig comprar uns quants "artilugis" per la cuina i que vaig anar  trobant en les botigues dels "xinos".

Els que fem anar avui són uns motllos de diferents mides i formes, que tant serveixen per tallar mases, omplir i fer formes en 3D, etc, etc

Doncs avui toquen mini pizzes !! El David ja hi té la ma trencada amb això, perquè fa molt de temps que en fem tots dos plegats. I el dia que hi ha el pare, tots tres !


 Fem la massa de la pizza: una mica de farina de força, una mica d'oli i una mica d'aigua. La deixem reposar una estona.

Enfarinem la superfície de la taula i comencen a estendre-la. Amb els motllos anem retallant les formes que volem... què fem ? Una rodona !! com , gran , mitjana, petita ? gran, gran !! i un triangle petit....

Aquesta vegada, un cop fetes les bases les hem posat un moment al forn. Habitualment no ho fem així, però al ser petites penso que és millor per a que no se'ns trenquin.

Mentrestant tallem el pernil dolç, el formatge, segons també la forma que volem.

Un cop semicuites les bases el hi posem salseta de tomate ( també feta a casa nostra) i el que vulguem per sobre: tonyina, pernil, espinacs... i sobretot formatge, molt formatge !!

Una miqueta més al forn i ....

Ens anem a posar el pijama i ja podem començar, que amb tanta feina se'ns ha obert la gana !!

Bon profit !!

Corderets i un bon pastor

Val a dir que al David, com a la majoria del nens i nenes, li encanten els animals . Des de ben petit hem procurat que hi tingués contacte, per una banda per motius de crear immunitat , per l'altra per a respectar-los, cuidar-los, gaudir-ne, coneixer-los ...
És una meravella veure com gaudeix, amb respecte, sense fer-los-hi mal, però apropant-se per acaronar-los, jugar, donar-los-hi de menjar ...


Vam trobar el ramat del Ramon de Linyola i ens hi vam estar
una estona, nosaltres xerrant amb ell, el David i les ovelles
fent-se amics.

Uns dies després ens va convidar a la seva granja, i com podeu
comprovar va ser una experiència maquíssima, ja que vam poder
veure i agafar xais que encara no tenien ni 3 dies de vida....

Tenim sort de que el Ramon treballa en un poble com a tècnic agrícola i té molt contacte amb pagesos, ramaders, gent que treballen la terra, amb animals i que sempre que els hi demanem ens obren les portes de casa seva. Moltes gràcies a tots !!

dimecres, 25 d’abril del 2012

Barquetes farcides de patata, verdura i tonyina

Fa un temps que el David no vol menjar verdura ni enciam perquè diu que això s'ho mengen els caragols, cosa que és certa, però que, evidentment no és excloent. La qüestió és que es nega a menjar qualsevol cosa que sigui de color verd " No, mama, no,  la planta no, mengen els caragols... o els conills ...o... però el David no" . Au! que us sembla el raonament ?

Així doncs, imaginació al poder !
Avui per sopar hem preparat unes patates farcides de mongeta tendra , tonyina i una mica de maionesa. El resultat el podeu veure  a la foto.
Crec que gairebé només  ens ha faltat llepar el plat.
Doncs una altra recepta amb verdureta i boníssima !!!
He agafat unes quantes patates petites, un bon grapat de mongeta tendra i ho he posat tot a la vaporera. Quan ha estat cuit , ho he deixat refredar.

Un cop fredes, he buidat les patates de manera que quedessin com una barqueta . He tallat a trossets molt petits la mongeta, ho he barrejat amb tonyina ( en oli) , la patata que he buidat, una mica de sal, i una mica de maionesa.
Per fer-ho més bonic a sobre hi he posat una mica més de tonyina, una gota de maionesa i una oliva, que els estímuls visuals també són importants, no creieu?

Nyam, nyam... bon profit !!

Pos eso... les plantes que se les mengin els caragols que nosaltres ....
verduretes creatives i fàcils de fer !!




dimarts, 24 d’abril del 2012

Hamburgueses de llenties amb salseta d'escalivada i formatge de cabra : boníssimes !

Doncs sí ... avui hem preparat hamburgueses de llenties  .

En tenia de l'altre dia , m'ha vingut una inspiració i he buscat per internet la recepta.
Val a dir que , per variar i seguint el meu estil , l'he canviat tot el que he volgut, no perquè no m'agradi el que hi ha , sino perquè vaig trobant coses per la nevera que van quedant i que penso que puc afegir, com ara una mica de formatge de cabra que volia ser rescatat .

Hi he posat: guisat de llenties escorregudes , pa ratllat, un ou, escalivada feta amb llenya pel padrí .
Tot triturat.
Quan té la textura suficient per a que no se'ns enganxi a les mans fem hamburgueses, les passem una mica per farina i després per ou. Les fregim en poquet oli
 ( d'oliva, és clar)
Un cop fetes, les deixem uns minuts a sobre de paper de cuina .
Salsa : simplement he passat pel túrmix l'escalivada que quedava.
L'he posat en el plat com un llit i a sobre l'hamburguesa.
Presentació final : Una mica de formatge de cabra amb un polsim de julivert.
Un cop de microones i llestos !!


Ha passat l'exàmen de qualitat, tant el papa com el David han dit: boníssim !!!!

I d'altra banda: molt sa. Què més puc voler ?

PD: he de dir que no mengem mai davant la tele ( de fet quasi bé no la veiem),prioritzem l'estar junts xerrant, explicant-nos com ens ha anat el dia, gaudint del menjar a taula.I la tele molesta ( i molt ). Però és que avui jugava el Barça amb el Chelsea  a l'hora de sopar, i els " putxeritos" del papa han aconseguit aquest " extra" je,je.
I amb molt de gust ! Un dia és un dia, es clar que sí !

Giro giro

Fa temps que tenim una base giratòria per posar a taula ( de l'Ikea, com no)  que la fem anar de tant en tant quan venen els amics i amigues i fem un soparet o dinaret d'aquells que m'agrada preparar, tipus aperitius , montaditos, etc.... (però això és motiu per un altra entrada ....)

Doncs l'altre dia el David la va agafar per a.....


i li va durar dies l'activitat "selfmade", jejej .
Que xulo, no?  Confesso que ho vaig intentar ...però " como que no " .... hauria de ser força més gran per a que jo pogués girar així....

Les maduixes del balcó

No és que tinguem una superproduccció , però mira ! ens fa il·lusió !! Les nostres maduixes fetes a casa !! i la veritat és que són força bones, dolcetes , dolcetes


Fem croissants

Un mica de pasta de full ( la del Lidl, que és rectangular i va més bé ) , un motllo en forma de triangle i una mica de sucre, uns minuts al forn ( 8 ó 9 ) .... ja tenim berenar !! mmmmmmmmmmm



Globus sensorials tàctils


Tot i que el primer dia no els hi va fer ni cas, després han estat tot un èxit. Vaig agafar la idea de la web "Play at home Mom", que ens encanta !!! Us deixo el link als globus sensorials aquí . Uns quants globus, material divers per posar-hi a dins i endavant !
Comencem a tocar, manipular... que hi haurà dins ? especulem, endevinem ... i finalment unes tisores i.... sorpresa!!! sorra, arròs, llenties, farina, gel de bany, pedretes... hi ha tantes possibilitats !!
Trobo que és una experiència fantàstica, a més a més d' afavorir la discriminació tàctil, permet treballar la memòria sensorial, a banda de ser un joc divertit i sempre nou, ja que podem anar variant el que hi posem a dins de cada globus !

Com podeu comprovar, el globus ple de gel de bany va ser el que va tenir més èxit !!
Això sí, amb tant apretar qualsevol dia em veig recollint sabó i sabó del terra ...
Jo ja  em vaig fent a la idea ...

Circuit de caniques

Ens agrada poder fer joguines i jocs amb material reutilitzat, reciclat, ens ho passem bé, descobrim noves maneres de fer i de crear, i això, per a nosaltres és molt, molt important !

 Tens els tubs dels rotllos de paper cuina ? de paper higiènic ?tens un tros de cartró gran ? unes brides i cel·lo o cinta aïllant ? Doncs només et falten les caniques i ja pots jugar !!

 Aquí hi pots trobar la proposta de l'Inma de "paramipequeconamor" , bloc que us recomano molt i molt !!

divendres, 20 d’abril del 2012

Sun catchers

Uns trossos de paper de celofàn plastificats, una cartolina negra, pegament, fil de pescar , un artista i poca cosa més....



dimarts, 17 d’abril del 2012

Un marc de petxines

Quan vam anar a València al desembre vam tornar amb un petit carregament de petxines i pedres planes la mar de xules. Ens han servit per a vàries coses i hem jugat força amb elles. Avui, però, hem fet anar unes quantes petxines d'escopinyes per a decorar un marc de fotos:

Us agrada ?

Plantes aromàtiques

Tenim la sort de que el padrí té un hort gran en el que podem plantar de tot: carabassons, albergínies, mongetes, tomates, alls, cebes, enciams, ... A més a més podem anar-hi sempre que vulguem. Així que els caps de setmana, al Poal, ja tenim feina!! Ben aviat podrem començar a gaudir de nou dels fruits de la terra !



 De moment, hem plantat en unes jardineres al pati i a l'hort  plantes aromàtiques , que són un plaer pels sentits !! espígol, romaní, timó, camamilla, poliol, julivert, orenga ....mmmmmm
Hem treballat molt tot i el vent que bufava !!!



Si voleu informació sobre plantes medicinals i d'altres , a nosaltres ens agrada molt aquesta web : http://www.botanical-online.com/

Plantem llavors d'alfàbrega amb el padrí

A l'hort de padrí també hi hem plantat poliol, camamilla, timó,orenga, espígol ... confiem que s'hi faran molt grans i que en podren gaudir ben aviat en infusions , en la cuina, fent oli de massatges ... Quantes coses amb les que ens podrem beneficiar !!

Cal preparar la terra, plantar-les ... i com que tenen arrels per beure les hem de regar amb aigueta. Tot i que podem tenir algun petit incident !!! Pataxof !!

Quin vent que bufa ! però tot i així ens ho passem d'allò més bé!