dimarts, 31 de juliol del 2012

Gelat de llimó



Us ve de gust ?

400 gr de nata de 35 % per muntar 
2 iogurts grecs
sucre al gust
el suc de 2 llimons
ratlladura de 2 llimons 


ratllem els llimons, fem el suc i el conservem al congelador
mentre preparem la resta d'ingredients 

Batem la nata, quan estigui ferma afegim sucre al gust
i la ratlladura dels llimons, continuem batent .

Afegim els iogurts , els barregem bé amb la nata i
ja els podem posar a la geladora.. la del Lidl , " por supuesto"
(DISSABTE 4 D'AGOST LA TORNEN A  POSAR A LA VENDA !)

Mentre va remenant afegim el suc poquet a poquet.
Esperem de 30 a 40 minuts i .... nyam, nyam !!!


dimecres, 25 de juliol del 2012

" Hay alternativas", el llibre gratuït




"El poder més gran és aquell que no es veu" M. Foucault.

Amb aquesta frase el gran Michel  Foucault fa referència a totes aquelles relacions de poder que , sense saber-ho ni veure-ho nosaltres , ens condicionen de tal manera que ens convertim en actors actius ( i a vegades compulsius)  dins un sistema econòmic injust anomenat " societat de consum"  . Deixem de ser, doncs ,persones per convertir-nos en objecte de bescanvi : si no consumim no "som ". 

Però... perquè consumim de la manera en la que ho fem ?
I el més important ... qui hi ha al darrera ? 
Quines conseqüències té ?
Estem fets realment per això? O no ens acabem mai d'omplir ja que les coses que veritablement necessitem són precisament les que no es compren ( família, amics, creences, ideologies ...) ?


Els condicionaments que rebem són molts: publicitat, marketing, construccions socials fonamentades en el consum material, però sobretot en el d'experiències i sensacions noves,  algunes realment surrealistes ( només cal mirar els anuncis de xiclets ) que cal sentir de manera individual ( no sigui cas que compartim quelcom !) i fent una despesa considerable de diners.

Tots aquests condicionaments estan curosament estudiats i programats per les grans corporacions  : neuromarketing, tècniques insight, etc, que creen noves necessitats ( que no ho són )  per a rebre grans beneficis econòmics , i també per a mantenir a la gent " adormida" dins un cercle viciós d'individualisme i materialisme. Gent que no reaccioni davant aquest model injust per por a sentir-se rebutjat, per no saber com fer-ho...

Considero molt important la frase de Foucault ja que ens fa adornar-nos de la importància d'estar informats, de saber el que passa, de conèixer quines són  els veritables fils que nouen el món .
I sobretot de reaccionar, de treballar plegats per dir " ja n'hi ha prou", d'exigir que els drets de les persones  es garanteixin, d'abandonar el rol de " consumidor" per a recuperar la nostra dignitat com a ciutadans solidaris i conscients.

hay alternativas portadaUs faig arribar una de les  propostes que ens poden ajudar a " SABER". Els autors d'aquest llibre han volgut difondre'l gratuïtament per la xarxa per a donar a conèixer les alternatives que hi han al model actual, que són factibles i reals, i que ens podem posar a treballar-hi per assolir-les ja.

Ens convidem a tots a fer-ne difusió, així que, si creieu que val la pena , podeu donar a conèixer aquesta proposta a qui vulgueu i com vulgueu.

Una mica més abaix teniu els enllaços per a descarregar el llibre de manera gratuïta.


HAY ALTERNATIVAS

el libro de Vicenç Navarro, Juan Torres López y Alberto Garzón, con prólogo de Noam Chomsky, que sus autores ponen en libre circulación .


Descripción: Con un estilo claro y directo los autores analizan la crisis, sus causas, los efectos y las posibles soluciones para demostrar que existen otras vías distintas a las que proponen la patronal, los banqueros, los directivos de los bancos centrales y los políticos a su servicio, que pueden crear más empleo y generar bienestar social. Una obra con propuestas concretas que recoge el espíritu del 15M y la voz de todas las personas que ansían respuestas diferentes y que quieren remedios factibles para salir del abismo al que parecen abocadas.




Tenemos la firme convicción de que solo haciendo que la ciudadanía sepa lo que de verdad está sucediendo en nuestra economía y divulgando las alternativas que existen a esta aguda crisis del capitalismo podremos salir de ella con más empleo y bienestar social, como demostramos en este libro. 


Por eso llamamos a divulgar esta versión en pdf, a estudiarla y difundir sus propuestas y pedimos a todos los lectores que se conviertan en distribuidores del libro una vez que se encuentre impreso. 


Contra la censura de los grandes oligopolios y el pensamiento único que imponen los poderes económicos, financieros y mediáticos defendamos la pluralidad y la libertad de pensamiento conociendo y difundiendo el pensamiento crítico. 


Os pedimos vuestra colaboración para demostrar a quienes han intentado silenciar este texto que su tiempo se está terminando. 

Difundid todo lo posible este libro que os envío.
                                     
LOS AUTORES

ENLLAÇOS  PER A DESCARREGAR EL LLIBRE :

Web de los  autores y libro gratuito : 


Web ATTAC y libro: 





"Casi todo lo que realices será insignificante, pero es muy importante que lo hagas." 
Mahatma Gandhi





dilluns, 23 de juliol del 2012

Sortida al Bioparc (València)


Fa temps que volia fer aquesta entrada i ho vaig recordar gràcies a una qüestió interessant plantejada per Maribel a "B aprende en casa" sobre els zoos : sí o no ?.

A mi no m'agraden els zoos. Pateixo pels animals. Però al David, com a la major part dels infants, li agraden molt els animalets, que ja hem vist diverses ocasions en documentals per a nens, però que és molt diferent a veure'ls en directe, si més no el tamany, el color, com es mouen , com i què mengen ...

Una proposta que ens va agradar molt , i per això la compartim aquí, va ser la del Bioparc de València . Es tracta d'un nou concepte de zoo molt més respectuós amb els animals, tenen més espai i hàbitats més ben condicionats. No hi ha reixes ni gàbies !! Els tenen protegits amb grans mampares de vidre que fan que es vegin millor, més aprop i sense perill .

Aquí teniu l'explicació de la seva web:

Basat en el concepte de zoo-immersió
Bioparc València és un parc zoològic de nova generació que s’ha creat basant-se en el concepte de zoo-immersió per tal de submergir totalment el visitant en els hàbitats salvatges.
Bioparc València està compromés amb la conservació dels animals, així com amb l’educació i la conscienciació sobre la necessitat de preservar els seus ecosistemes d’origen.
El parc participa en desenes de programes de reproducció en captivitat d’espècies en perill d’extinció i al mateix temps, ofereix una àmplia oferta didàctica.
Però més enllà de l’ètica i la conservació, Bioparc València és un món màgic, que ofereix experiències emocionants en cada racó del parc i a cada minut de la visita; un món per a aventurar-s’hi i descobrir els animals salvatges i els seus hàbitats.

ZOO-IMMERSIÓ

Filosofia i tècnica de disseny zoològic que busca submergir el visitant en una curada recreació d’hàbitats naturals.  Els animals, la vegetació i el paisatge formen un conjunt que convida el visitant a descobrir la complexitat dels ecosistemes naturals.
Les barreres queden ocultes per a donar una sensació de continuïtat entre el recinte on viuen els animals i l’espai que ocupa el públic. Zoo-immersió és sentir que recorres un ecosistema natural, que en realitat està recreat.


Evidentment els animals continuen tancats i en un medi que no és , ni molt menys, el seu, però possiblement aquesta opció, encara que involuntària, promogui l'apropament al món animal des del respecte i el seu coneixement .

Com que les imatges valen molt més que les paraules, aquí teniu una selecció de les fotos que vam fer en la nostra visita a València al desembre de 2011. 



Aquí podeu "veure" les mampares de vidre i com aquestes donen
seguretat mútua, alhora que permeten veure els animals des de ben aprop.

Aquí el David es va espantar una mica perquè quan el goril·la
ens va veure va començar a donar-se cops al pit en plan Tarzan i
 amb uns brams... fins i tot jo vaig botar de l'ensurt .

Els lemurs ben apropet

Els teníem només a un pocs metres de distància ... no semblen massa
estressats, oi?

Tota l'estona amb una mirada atenta, sense voler perdre's res ...

Temps de fer el pallasito, com no  , : )
ohhhhh, no els puc tocar .... No trobeu al·lucinant poder veure'ls
de tan aprop?


Com no ... els nostres preferits , el elefants !!


També vam visitar la Ciutat de les Arts i les Ciències, però això ja ho deixem per un altra entrada, que ja són moltes fotos, jeje.

Què us sembla : us agrada la proposta d'aquest nou tipus de zoo ?




dimecres, 18 de juliol del 2012

Un pas més: comença el busseig



L'altre dia arriben el pare i el David de la piscina i el Ramon em diu: "El David ha " bussejat" a la piscina petita"  , la meva resposta   immediata va ser "Au va! (¡Anda ya ! ).. si?" . " Sí, sí , a l'estil cocodril ". Es a dir caminant amb les mans i el cap sota l'aigua. 

Suposo que ho va veure en els altres nens i nenes a la piscina i va pensar "Això pinta bé " i ho va voler provar, de nou al seu aire, sense que nosaltres intervinguéssim per a res , marcant ell el ritme del que vol i no vol fer. A nosaltres ni se'ns havia passat pel cap això del busseig i ara ja el tenim fent les seves pròpies proves, així que , novament ens en adonem que la millor manera de que els infants aprenguin i experimentin  de manera gratificant (  i més en aquesta edat ) , és quan ells volen i com ells volen, arribant a sorprendre'ns en alguns moments.

Aquí teniu les primeres fotos del nostre " cocodrilet " :



I aquí les que hem fet aquests dies, que els hem passat a la Costa Brava . Hem experimentat diferents coses que podem fer sota l'aigua; ens mirem, ens saludem, ens xoquem la mà ... L'aigua  li arribava tot just a la barbeta, així que podia moure's  fent peu, però amb més aigua del que normalment té a la piscina petita del barri. No podia  caminar amb  les mans , ja que no arribava a terra, i tot i així s'ha sentit segur .

No es desplaça massa distància , per això caldrà que aguanti més la respiració més estona, però ja tocarà aprendre-ho en el seu moment . Ara només cal gaudir, gaudir i gaudir !!!

Les fotos es veuen així perquè les he fet en " continuum"... com és que no ho he gravat en vídeo ? jo també m'ho pregunto ...si és que...


No es veu massa bé, però aquí s' estant xocant la mà sota l'aigua


Aquí es saluden....


i aquí la intenció era fer-se un petó....

Què bé m'ho passo !!! boing, boing boing  !!


Llàstima que no tinguem més piscines amb aquesta fondària, de manera que faci peu però amb més aigua que els  0.40 cms que és el més habitual. Aquesta feia 0.80 cms i ens ha anat genial !! 

Doncs això, continuem descobrint i experimentant , aprofitant els recursos que ens ofereix l'estiu , d'alguna cosa ens ha de servir la calor ( per cert, que a la nostra ciutat avui ja hem arribat als 37º i pujant ! si un dia deixem d'escriure al bloc no és que haguem marxat de vacances, és que ens hem fos com una espelma.... ).

Així doncs, la resta de l'estiu, com a activitat fixa: més piscina , que ens ho passem d' allò més bé!! 





dilluns, 16 de juliol del 2012

Amb ulls de nen : la ciutat I


.

Jo no se si a vosaltres us passa, però a nosaltres se'ns afina la vista tot trobant espais a la nostra ciutat que són propostes magnífiques per als infants  i que abans ens  passaven desapercebuts ( quan no hi havia cap petit a les nostres vides, vull dir). 
Estem redescobrint doncs, la nostra ciutat " amb ulls de nen ", adonant-nos dels espais que hi han habilitats per als infants , de joc, de descoberta, d'experimentació.  També d'aquells no preparats directament però que també esdevenen un gran recurs.

Particularment em crea un sentiment d'enyorança en algunes ocasions, sobretot en aquells espais que ja existien quan jo era petita i que , tret d'algun " vestigi", estan renovats en material, però que continuen estant en el mateix lloc on jo jugava de nena. 




















Us presentem un d'aquests espais. Fa la tira d'anys hi havia un baldador, un rascaculs d'aquells de fusta i ferro (els recordeu?) , una cosa d'aquelles que donava voltes i més voltes .... Ai! quins records !!

Està al recinte del monument més emblemàtic de la nostra ciutat, al que ens agrada pujar de tant en tant per passejar, jugar, fins i tot endur-nos uns kebabs o entrepans i sopar allà, tot gaudint de les vistes que ens ofereix.




Quanta història ha vist  la Seu Vella , presidint la nostra ciutat des del seu turó. Si la voleu conèixer una mica, podeu trobar més informació aquí .


Sopem amb la ciutat als nostres peus,
quina sensació més maca....


 Doncs com deia al principi, us ensenyem quina és la proposta musical que ofereix als infants i no tant infants.  Són dos "xilòfons gegants " que emeten un so espectacular. No parem de tocar-los, escoltar, experimentar. Llàstima que tant el pare com jo som dos negats absoluts per la música i no tenim gens d'oïda musical ( sort de la padrineta de bateig del David que és experta , ejejej). 





Els trobem genials, la veritat, és una proposta diferent . A més a més, a l' estar al turó de la Seu, no molestes als veïns tocant-ho i pots fer-ho tot lo fort que vulguis. Ens hem adonat que picant més fort es nota més la vibració dels tubs per exemple, o el so diferent que emet si piquem amb una pedreta, amb la mà ... En fíi, un altra proposta per gaudir-ne i descobrir coses noves ...


I vosaltres, també redescobriu el que us envolta " amb ulls de nen"? ;) 



divendres, 13 de juliol del 2012

Samarretes 2012



Ja fa 3 anys que, amb uns amics nostres, ens trobem per pintar la "samarreta de l'estiu". És a dir pintar-la amb els peques amb l'objectiu de que els hi quedi com a record i a més a més passar una bona estona creativa i artística  tots plegats. Aquest any la proposta ha estat la següent :




Oi que queden maques ? Doncs són molt fàcils de fer !! 

Necessitem:

- samarretes de color blanc de cotó
- rotuladors permanents de diferents colors
-gomes de pollastre
- gots de plàstic dur o similar
-alcohol de 96º



1er pas. Només cal " tapar" la part de dalt del got amb la samarreta, tot tibant-la amb les gomes de pollastre. Es veu bé com fer-ho?

Quins colors més macos que queden , oi ? L'efecte és super xulo. 

2on pas: Pintem el que hi ha dins el cercle tibant de roba. Ho hem fet de diferents maneres però la que més ens ha agradat és la d'anar fent petits cercles amb punts una mica gruixuts. Per exemple: es fa un cercle de 6 punts de color verd del tamany d'una moneda d'1€. Al seu voltant un altre cercle, amb més punts és clar, en color taronja, i un tercer en color groc .... 

Hem de deixar una mica  espai  sense pintar entre el dibuix/forma i la resta del cercle, ja que si no aquest es fa massa gran i es deforma una mica al sortir dels marges del got. 

Aquí podeu veure una mica millor la tècnica que hem emprat 

Tots ells han pres part en la seva obra d'art



3er pas: Aquest es pot fer de diferents maneres: es tracta de ruixar amb una mica d'alcohol el dibuix fet. Nosaltres l'hem pulveritzat, es pot fer tirant gotes d'alcohol amb les pipetes , etc, S'ha d'anar posant progressivament. Llavors mirem atentament el que succeeix: els colors es comencem a escampar ràpidament  tot barrenjant-se uns amb els altres, diluint-se, fent unes combinacions maquíssimes.
Si veiem que ens hem quedat curts d'alcohol en tornem a tirar.

L'efecte dels colors barrejant-se de manera ràpida  ens ha agradat molt a tots. 



La roba ha d'estar ben tibant per a poder pintar-la bé i per a que s'escampi
bé l'alcohol, tot fent la forma del cercle

Podem intentar diferents tipus de combinacions de colors, que contrastin, que siguin més semblants... això va al gust de cadascú ! 



Què us sembla com ha quedat la del David ? amb una mica d'ajuda de la seva mama, és clar. 


Les tornarem a fer. És una proposta que poden fer fins i tot els més peques, tot i que amb ajuda per tibar bé la roba o per pulveritzar l'alcohol. La propera vegada hem dit que farem anar les pipetes per a fer-ho, ja que els hi serà més fàcil tirar-hi gotes o bé utilitzar un altre tipus de pulveritzador, com els "fus-fus" de netejar els vidres, ja que el que hem fet anar  avui els hi ha costat d' apretar una mica .Es força neta, no calen tints agressius, ni netejar pinzells ni pintures . En una horeta les hem acabat totes tres. 

Al ser alcohol, s' asseca molt aviat, la qual cosa és un punt a favor, ja que la podem estrenar al finalitzar l'activitat.

Us deixo aquí el link a un tutorial sense els gots.


Així doncs, ja tenim samarreta 2012 !!

I vosaltres ?


dijous, 12 de juliol del 2012

Platerines




Un cop més hem tingut la sort de que ens convidessin a una activitat hortolana que no tenim directament a l'abast, és a dir, que no tenim a l'hort del padrí. . Això de que el pare treballi en el món de la  pagesia és tota una sort !.

Aquesta vegada anem a collir platerines ( o nectarines planes ), que és la fruita que ara està de " moda", és a dir, que sembla tenir més sortida en el mercat. La veritat és que és boníssima ! I no cal pelar-la , com les nectarines, lo qual sempre és un punt a favor, sobretot amb els més petits.

Joan, moltes gràcies per convidar-nos i deixar-nos descobrir com és aquesta fruita tan bona.



Toquem, olorem, tastem , fem el pallasso.... jejeej.

uf ! quina de mosquits !!! fora, fora!!!

Agafem, toquem, observem ....

Heu vist quin color més maco que tenen ? 

Ara, no us penseu que se'n va menjar ni una mica .... continua la seva
particular guerra anti fruita. I no se perquè amb lo bona i bonica que és !!

Adéu, adéu Joan  ... moltes gràcies !!!


Ara només ens queda gaudir d'una safata ben plena de platerines precioses  i delicioses.

Quina serà la propera ? Nyam, nyam !!!




dimecres, 11 de juliol del 2012

Una vida de 30 minuts



Tot i que jo sóc de les que creu que la vida ja comença des de la concepció ( més que res pel propi procés de la mateixa), no sabia ben bé com titular aquesta entrada, és a dir 30 minuts i tota la seva gestació que és tot un esdeveniment impressionant , malgrat és el pa de cada dia.

Ahir a la tarda vam tenir el privilegi de tenir en les nostres mans un conillet que tot just feia una mitja hora que havia nascut !! Encara estava ple de pèl i amb una mica de sang. Vam estar una estona observant, descobrint, cuidant un petitet que encara no podia ni obrir els ullets. Com sempre jo em debato entre lo greu que em sap per l'animalet i la sort que tenim de poder-ho fer. 
Va ser una petita classe pràctica d'anatomia : el David anava assenyalant les potes, els ulls, les orelles, el culet, la panxa.... vam percebre la seva temperatura, la suavitat de la pell, vam sentir el batec del cor, vam adonar-nos que encara no pot caminar, que no obre encara els  ulls 

Gràcies a que el padrí té conills per l'autoconsum, podem veure el seu procés del creixement des del principi, i aquesta vegada més que mai !! Llàstima no haver entrat en la granja una estona abans, si no potser haguéssim pogut veure el seu naixement !!



Observem , no ha obert encara els ullets, de fet gaire bé no se  li veuen

El toquem amb molt de compte ....

El David estava tot preocupat perquè el conillet tenia traces de sang
i ell  es pensava que tenia " pupa" i que calia curar-lo



i un cop vist, el tornem al seu niu a dormir, a descansar, a deixar-se cuidar , a rebre tot allò que necessita.

Gràcies conillet, gràcies mare del conillet, no et preocupis que ja et tornem el teu petit !