dissabte, 25 de gener del 2014

Gots de plàstic, pompoms i post-its: a sumar !!



L'altre dia vaig trobar aquesta proposta aquí,  en un espai genial, amb gran quantitat de propostes, d'aquelles que tan ens agraden, manipulatives, significatives, senzilles ...: "Learn with play at home " ( Aprèn amb el joc a casa) . L'activitat està basada, tanmateix, en la metodologia Reggio , on ambients serens i agradables , materials senzills  , faciliten un aprenentatge autònom ,adaptat a cada infant.

Anem introduint la suma en els nostres jocs i activitats : fem-ho més visible, més concret ?
Així també intentem donar resposta a les preguntes que ens ha fet el David : Què vol dir la creu ( +), què volen dir les dues ratlles (=) ? . Anem-ho a veure !!

Què ens cal ? 3 gots de plàstic , pompoms, fitxes, botons ... el que vulguem , un signe de suma i un d'igual post-its i un boli.

La invitació a l'activitat : he agafat pompoms de dos colors per tal que sigui més fàcil discriminar-los i fer la suma .


Expliquem-ho : Posem en un got un post-it amb un nombre , el que vulguem i a l'altre fem el mateix .
Al mig posem el signe + i entre el segon i el tercer got el signe =





Posem a dins dels gots tants pompoms com ens marca el nombre del post-it.



Aboquem tots dos gots en el tercer i comptem el resultat .


Ho apuntem en un post -it i tornem a posar els pompoms a dins el tercer got 




Repassem tot mirant els nombres, els signes i el què ha passa. Ho expressem en veu alta : 2 +3= 5


Tornem-hi?

Ara que ja sabem com va ho ha volgut fer  tot sol des del principi . Ha triat els nombres, els ha apuntat en el post-it i els ha enganxat . Un 4 i un 6.  Després hi ha posat els pompoms a dins .


Ha abocat tots dos gots en el tercer .




Tot comptant ens adonem que cada vegada ens surt un nombre diferent.  Mmmmm, què passa? Potser ens estem descomptant ?
Si ho separem en dos grups atenent al color ens és més fàcil sumar correctament. Així molt millor !!!




4+6= 10 !!




M'ha agradat molt aquesta proposta : és visual, manipulativa , facilita  l' aprenentatge autònom ja que el control d'error el marca la mateixa proposta . Crec que el concepte dels signes i de la mateixa suma queda molt més clar d'aquesta manera . Hem observat, llegit, escrit, comptat , manipulat i  comprovat , però sobretot el David ha gaudit molt !


Moltes gràcies a "Learn with play at home" per inspirar-nos ! Thanks so much Debs !!

Novament propostes senzilles, amb materials casolans que ens fan avançar aprenent i gaudint !


Bon diumenge a tothom !!!




dimecres, 22 de gener del 2014

Formes i pals de gelat



Tenim una estoneta abans de sopar i un material nou , recent preparat, en un pim pam  i inspirat en aquesta entrada  del bloc "A,Bee,C, Preschool,"  que tot just acabo de conèixer i m' està agradant molt. 

Uns pals de gelat , rotulador i ja està preparat. Una invitació a la geometria i a la imaginació.

Cada color té els pals per a construir una forma , numerats i amb el nom de la mateixa apuntat.  3 liles pel triangle, 4 taronja pel quadrat , 5 verds pel heptàgon ... D'aquest manera s'afavoreix el treball autònom i el control d'error.

Repassem les formes, els nombres ... matemàtiques de nou !!!




M'ha encantat que, un cop presentada la proposta , ha començat a fer allò que li sortia de dins amb els pals de gelat, el primer de tot un coet ( el teniu a la foto) .  Al David tota la qüestió imaginativa no li va massa, és el nen més realista del món,  però fa una temporada que sembla ser que l'està desenvolupant més i que la gaudeix molt, és com si la capacitat d'imaginar més enllà del que veu fos una joguina nova a descobrir ... és genial !!




Comencem a veure a què ens conviden els pals de gelat : formes diferents que es transformen , d'hexàgon u d'octògon a estel, de coet a fletxa o a carretera ...





Lletres, noms , avions ... tot ho puc transformar amb les meves mans ...






Més grans , més petites .... 



A més a més juguem en família , amb materials senzills i fets per nosaltres . Aprenem, gaudim, compartim ... no pot haver-hi res millor !






divendres, 17 de gener del 2014

Les extraescolars: una opció reexida !



He de començar dient que la paraula " extraescolars" no m'agrada gens , està plena de connotacions que giren entorn d'un debat a favor/ en contra , que sovint es planteja amb una radicalitat per a mi massa tancada.  

Si o no ? tot depèn, com tantes coses a la vida.

Un cop ha passat la meitat del curs us volem explicar la nostra experiència , que valorem molt positiva.

El David fa tres activitats fora de l'horari escolar . He de dir que , com que vivim a 1/2h caminant de l'escola ( jo no se conduir ni tinc cotxe) a la tarda no va a cole , ja que ell hauria de caminar uns 6km cada dia . Amb 4 anys, no cal.   Dilluns, dimarts i divendres surt a les 12.30h i ja no torna a cole . Dimecres  fa extraesc. i es queda a dinar ( que li encanta !!! ) i dijous fins les 13.30h amb l'extraesc.  i ja està . Aquest ha estat un condicionant important que va afavorir la nostra opció : tenir temps per a fer-les de manera " descansada".

Quines activitats i perquè ? Anglès, música i natació. El perquè és comú: perquè li encanten . A cole també ens han  dit que té molt afany per aprendre, que sempre pregunta molt, que li agrada conèixer coses noves, provar, experimentar  ... Que bé !!!





Veiem com l'anglès li desperta molta curiositat i que li agrada parlar-lo, descobrir paraules noves cada dia, saber com es diu tal o qual cosa ....( el traductor de google ja treu fum en aquest ordinador jejej)   Com que el nivell de la seva mestra a cole és mig, volíem oferir-li l'oportunitat de fer l'activitat amb algú que tingués un bon nivell ( Proficiency)  , el que s'hauria de tenir per ensenyar idiomes vaja, però en aquest país les coses funcionen com funcionen .







Música ? Es passa el dia cantant . Té un cistell amb instruments de música que sovint  agafa per tocar i ens pregunta com fer-ho . Tant el papa com jo tenim un nivell absolutament pèssim en música i no podem ensenyar-li res. .Fins i tot una bona amiga, la seva padrineta, que és profe de música , ens va dir que el David sabia afinar molt bé i que no li ensenyéssim nosaltres les cançons perquè " ho espatllaríem " . La confiança fa fàstic, jeje, però imagineu-vos quin nivell tenim !!
Fa música a cole, però només els hi ensenyen cançons, no experimenten amb instruments ni res .  En aquesta activitat poden tocar i descobrir diversos instruments  " de veritat" de vent, de percussió, de corda ...
genial !!!





Natació? ja us ho vam comentar: li encanta la piscina. Vam pensar que era una llàstima que només en pogués gaudir a l'estiu . Anem dimarts a la tarda 3/4h. 




Quin era el nostre objectiu ? 

Que el David en gaudís . I punt  . El director de l'acadèmia de música, que és un noi jove maquíssim , molt creatiu i que en sap molt  , em deia : però també n'ha d'aprendre, a la qual cosa li vaig contestar : si s'ho passa bé , n'aprendrà , seguríssim. 

En cap moment ens vam plantejar el " seu futur" : per exemple: que comenci ara amb l'anglès per la qüestió laboral com hi ha famílies que sí ho fan.  Això no m'entra al cap, tot i que entenc que la pressió social és tant forta que fins i tot obliguen els nens a anar-hi. 


Quin criteri vam seguir per aconseguir-lo?

Valorar qui ho feia i com . I hem tingut molta sort en això.

Anglès i música les fa al cole amb dues acadèmies que plantegen l'aprenentatge des del joc i d'una manera molt creativa . incorporant teatre, dansa, jocs de taula  ... tenen molt bona fama a Lleida i el preu al cole és força assequible  
Natació ho fa en un club a prop de casa i que també reuneix les mateixes condicions, tothom en parla molt bé i els nens aprenen jugant.


Quina és la nostra valoració ? 

Molt positiva. Tinc una amiga que em deia que aquestes activitats, viscudes d'aquesta manera , són un privilegi i que les classes " normals " també haurien de ser així: grups petits, plantejaments educatius des del joc ... i crec que té raó.
El David, tot i que ell mai explica gaire cosa , s'ho passa en gran  Teníem el dubte amb la música , donada la càrrega genètica que duu ,jeje. Però després d'haver parlat amb la profe ens hem sorprès molt positivament : resulta que és el primer en participar, fins i tot en coses que jo mai de la vida hagués dit, que en sap, que té "dots musicals " i que les gaudeix . La seva valoració, molt acurada i precisa : ritmes, afinació, memòria, compàs ... és de "molt bé."  D' on haurà tret aquest nen aquesta facilitat? jeje.



Si ell no estigués a gust, no li agradés , no hagués volgut anar i  l'hauríem esborrat segur , això ho tenim molt clar.  I si mai ens diu que ja no li agrada no tindrem cap problema en que no hi vagi.



Per això dic que " extraescolars " sí o no ? Depèn.  He sentit molts criteris  a favor o en contra, però crec que l'objectiu ha de ser que la canalla en pugui gaudir i com ja he comentat : si s'ho passen bé, n'aprendran segur. Per aconseguir-ho cal una sèrie de requisits imprescindibles  que nosaltres hem pogut assolir , no tot val. . Aquestes activitats també ens han permès conèixer una mica  més el nostre fill  i allò que li agrada i a ell desenvolupar unes capacitats que nosaltres no tenim i per tant no podem ajudar-lo .

En fi, que n'estem molt satisfets tots tres.

I vosaltres: quina experiència en teniu al respecte ?






dimecres, 8 de gener del 2014

En trineu tot sol !!



Hem estrenat l'any a la neu !! 
A Sant Joan de l'Erm, que ens agrada molt : és una estació d'esquí nòrdic a 13 km d'Andorra, on hom pot gaudir de la neu, de l'entorn preciós, d'un espai familiar per a poder fer diverses activitats, ja que hi ha una gran explanada , dues baixades de trineus ....

El David, per primer cop ,  ha baixat tot sol en trineu . Quan vam arribar no el volia ni en broma, fins i tot s'ha enfadat una mica quan el papa insistia per engrescar-lo a pujar amb ell. Ell és un nen valent, és agosarat però prudent, si una cosa no la veu clara no la fa. 

Però en l'estona següent ha anat fent el seu procés tot sol, observant,  fent , suposo, les seves pròpies valoracions ... 
Ha hagut un moment en que sí ha volgut agafar el trineu i ..... una vegada i un altra, ja no va parar en tota l'estona. 




Tot teu el seu moment, no cal forçar cap procés . Possiblement, sense voler-ho, a vegades podem interferir negativament en aquest procés de manera que es senten obligats a fer una cosa que no els hi ve de gust , que no hi gosen , que no veuen que sigui el moment ... I a ningú no ens agrada que ens obliguin a res o sentir-nos pressionats. 

També em pregunto, però, on està el límit entre engrescar-los sense que es sentin forçats . Que sentin que confiem en ells però sense interferir , que valorem positivament les seves decisions siguin les que siguin .
Probablement ells mateixos ens donen la resposta .


Feliç Any Nou a tots i totes !!!